Cristóbal Soler: “El guanyador del concurs haurà de dominar la tècnica. Però el més important és que sàpiga transmetre, anar més enllà de les notes”

Des de l’arrancada de l’organització del I Concurs de Direcció d’Orquestres “Llíria City of Music”, l’Ajuntament de Llíria va tindre clar que la direcció artística era un element clau per garantir l’èxit de la competició. Va ser aleshores quan va contactar amb Cristóbal Soler, un dels directors més importants de la seua generació.

A pocs dies de l’inici del concurs, parlem amb ell sobre els aspectes artístics de la cita: repertori, jurat o criteris de valoració, entre molts altres qüestions.

Pregunta: Llíria és un referent en l’àmbit musical, més encara des de la seua denominació com a Ciutat Creativa per la UNESCO. El Concurs de Direcció d’Orquestres és la primera gran iniciativa. Què suposa per a Llíria organitzar esta competició?

Resposta: Crec que és una de les millors iniciatives artístiques musicals per posar en valor a la ciutat de Llíria, ja que estos projectes culturals, a mesura que van consolidant-se, col·loquen a la seua ciutat en el mapa internacional.

P: El concurs porta molts mesos de preparació i has participat pràcticament des de l’inici com a director artístic. Com t’arriba la proposta? Què significa per a tu aquesta direcció artística?

R: Davant el nomenament que rep la Ciutat de Llíria com a “Ciutat Creativa” en la categoria de Música per Unesco, l’Ajuntament – a través de la seua Regidoria de Cultura, representada per Pedro Alamà – es posa en contacte amb mi per plantejar un projecte musical que reforce tal denominació.

Tenint en compte, com a president de l’Associació Espanyola de Directors d’Orquestra (AESDO), que Espanya s’havia quedat sense el concurs internacional de direcció d’orquestra de Cadaqués des de fa uns anys; enteníem que era necessari ocupar perfectament este espai buit amb un nou projecte des de Llíria.

És un gran honor i em dona molta satisfacció crear, al costat de l’Ajuntament i un equip de persones de confiança, un esdeveniment musical amb una dimensió artística d’abast internacional única, amb el principal objectiu de fer costat al talent jove i l’excel·lència en la direcció d’orquestra.

P: Els protagonistes del concurs són joves directors que s’enfronten a una oportunitat única, no és així?

R: Així és: hi ha hagut una selecció prèvia de 188 aspirants reduïda finalment a 25 candidats. Durant la setmana de concurs, seran valorats per un tribunal molt competent, de tal manera que aquells que arriben a la final tindran l’oportunitat que els coneguen personalitats destacades del món professional de la direcció d’orquestra, com són directors titulars, gerents d’orquestres, managers, crítics, etc. A més, el guanyador podrà ser contractat per deu de les principals orquestres simfòniques del nostre país.

P: 188 inscrits, però competiran només 25. S’enfronten a un repertori exigent i variat, amb obres de Stravinsky, Tchaikovsky, Mozart, Beethoven… Què ens pots comentar breument del repertori?

R: És important per a un concurs que, en les seues fases eliminatòries, s’aborde la interpretació i direcció dels diferents estils i gèneres de la música orquestral dels grans compositors, així com també la interpretació d’una obra de nova creació. En esta ocasió ha sigut composta ex profeso pel nostre compositor actual més internacional, Francisco Coll. Crec que este objectiu es veu reflectit clarament en el repertori exigit en les diferents proves

P: Seran jutjats per un jurat de primer nivell. Com s’ha dut a terme l’elecció dels membres del tribunal?

R: Volíem que fora un tribunal amb una àmplia experiència i amb un currículum internacional, que reflectira el seu coneixement i saviesa musical. De fet, cadascun d’ells han sigut directors titulars durant anys en diferents orquestres simfòniques, així com pedagogs en la direcció d’orquestra en universitats americanes i europees. A més, hem convidat al propi compositor de l’obra d’estrena, que s’interpretarà en la fase final, per a tindre una perspectiva diferent des de la posició del creador i que, d’esta manera, puga aportar el seu criteri a la decisió final.

P: Quan un jurat ha de valorar als candidats, en quins paràmetres centra la seua atenció?

R: Hi ha paràmetres objectius com per exemple la precisió, el ritme, l’afinació, so, balanç i dinàmiques. Però crec que el més important serà valorar allò que puguen transmetre, que va més enllà de les notes. Realment serà molt difícil de valorar, ja que en l’art la subjectivitat juga un gran paper i marca la diferència i la singularitat de l’artista.

P: És una gran responsabilitat perquè el guanyador rep un important premi. I és que més enllà de la dotació econòmica, podrà ser convidat a dirigir alguna de les millors orquestres de l’àmbit nacional, veritat?

R: Com hem comentat abans, el gran atractiu és la col·laboració de les deu orquestres simfòniques principals del nostre país, ja que pot ser un excel·lent aparador i una valuosa experiència per al jove director, tan necessari en el complex món professional de la direcció d’orquestra.

P: Finalment, parlem de l’orquestra resident del concurs, una peça fonamental, conformada principalment per músics de Llíria de primer nivell. És un valor afegit d’este concurs?

R: Entre els punts forts que ha de tindre un concurs d’estes magnituds artístiques és comptar amb una orquestra resident que represente l’excel·lència: és la millor targeta de presentació per als candidats seleccionats que arriben de totes les parts del món. Crec que una de les característiques de Llíria és que podem comptar amb excel·lents músics professionals i solistes que formen part de diferents orquestres simfòniques, i que esta vegada es reuneixen per a un esdeveniment d’especial magnitud en la història de la seua ciutat.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.