Joanma Miguel: “Ser ciutat de la Unesco ens permet exportar la música però també la nostra història, la nostra gastronomia; en definitiva, tot allò que és Llíria”

Llíria obri el I Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra “Llíria City of Music”; un ambiciós esdeveniment que pretén convertir la ciutat en un referent de la música, en l’àmbit internacional, durant tota setmana.

I és que la denominació de Llíria com a Ciutat Creativa de la Unesco, atorgada a l’octubre del 2019, és una oportunitat per projectar la ciutat a la resta del món i fer créixer la capitalitat del municipi com a Ciutat de la Música.

Així ho transmet el seu alcalde, Joanma Miguel, qui té clar que la ciutat ha de vertebrar la música, el turisme i l’economia per seguir consolidant el seu model.

Llíria ha sigut coneguda a València com la Ciutat de la Música. És una pressió ser ara “City Of Music”?

Principalment, és una oportunitat. La Unesco ens ofereix una plataforma de projecció internacional per a la nostra història musical, per a les nostres societats; però, també, per difondre tot allò que som i ens enriquix com a ciutat.

Però, a més a més, és una responsabilitat, un compromís amb els valors que transmet la música i, sobre tot, amb la formació i promoció de totes aquelles persones que fan d’este un mode de vida.

La denominació de “Llíria City of Music” és molt més que la música, veritat?

Evidentment. Llíria és la ciutat de la música, les nostres societats musicals son un estendard, però som moltes més coses. Llíria és patrimoni, amb jaciments ibers, romans, àrabs, medievals…; Llíria és cultura, amb un fort teixit d’associacions musicals, de teatre, pintura…; Llíria és turisme, és gastronomia, és comerç i és esport.

Vull convidar a totes les persones que ens visiten a què descobrisquen la nostra ciutat: que passegen pels nostres carrers, que viatgen al passat amb els nostres monuments, que tasten els nostres productes tradicionals i que s’emporten tota l’hospitalitat del poble de Llíria.

L’aparador de la Unesco ens permet exportar a la resta del món totes les nostres fortaleses. Hem de treballar per conjugar-les, amb la música com a fil conductor, per projectar-les a la resta del món i enfortir-nos com a ciutat.

Des de l’Ajuntament, a pesar de la situació actual, se segueix apostant per la cultura.

Estem intentant treballar per seguir oferint una programació cultural estable i de qualitat. En l’últim any, han hagut mesos que la situació ens ha obligat a suspendre l’activitat cultural i, quan hem pogut celebrar actes i concerts, ho hem fet amb les màximes mesures de seguretat.

El sector cultural està sent un dels més castigats per esta crisi i, des de les administracions, hem d’apostar per fomentar l’activitat cultural. Durant molts mesos la salut ha estat per davant, però també necessitem cultura, perquè ens enriquix, ens educa i fomenta valors que, hui per hui, són molt necessaris a la nostra societat.

Pel que fa al concurs de direcció, és un esdeveniment que pot ajudar a impulsar la carrera dels joves directors que participen.

És el més atractiu del concurs i és allò que ha fet que hagem tingut 188 inscripcions de 35 països diferents. A través d’este esdeveniment, mostrem la nostra capacitat d’ajudar; en este cas, a joves directors i directores d’orquestra que poden adquirir una major projecció internacional i un impuls per a les seues carreres.

Com s’ha preparat Llíria per al concurs?

Des de l’Àrea de Cultura s’ha fet un gran treball d’organització de tot el concurs i, en addició, han treballat per difondre este gran esdeveniment al públic especialitzat i generalista. I, durant esta setmana, seguirem presents als mitjans de comunicació.

Som una gran ciutat i esta setmana som amfitrions de la música. Hem de transmetre la nostra hospitalitat i que totes aquelles persones que ens visiten s’emporten un bon record d’esta Llíria acollidora i amant de la música, un sentiment que està present, dia a dia, en els nostres carrers.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.