Jurat II Concurs de direcció
"Llíria City of Music"

Manuel
Galduf

Director d’orquesta.

Director titular de l’Orquesta de Valencia (1983-1997).

(Llíria, 1940), comença els seus estudis musicals a l’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva de Llíria. En el Conservatori Superior de Música i Declamació de València obté la llicenciatura en Oboè, Piano, Composició i Direcció. Cursos de post-grau en Direcció d’Orquestra amb els mestres Volker Wangheneim, titular de la Simfònica de Bon, i posteriorment amb Igor Markevitch del qual va ser alumne i col·laborador, dirigint moltes de les seues obres. Ha dirigit la majoria de les orquestres espanyoles: ONE, ORTVE, O. Nacional de Catalunya, Simfònica de Madrid, Bilbao, Las Palmas, Sevilla, etc. Fora d’Espanya: Òpera de Montecarlo, O. Filharmònica de Dresden, Filharmònica Hungárica, Nacional de França, English Chamber, Simfònica de Nuremberg, Festival de Miami, Montevideo, Turquia, Croàcia, Puerto Rico, Veneçuela, el Japó, etc. Ha gravat nombrosos programes per a l’arxiu històric d’RNE, RTVE, Suisse Romande de Suïssa, Radio France, TV. Veneçolana, NHK de Tòquio…

El seu ampli repertori abasta des del barroc bachiano, classicisme, romanticisme, impressionisme, el sinfonisme culminatiu, amb l’estrena de la Cinquena Simfonia de Carl Nielsen a Espanya, Mahler i la seua emblemàtica Huitena Simfonia en el Teatre Real, Bartók, Stravinski… òperes de Mozart, Bizet, Puccini, Verdi, Strauss, Wagner, etc. En la seua discografia, figuren Falla i la seua Vida breu, Manuel Palau amb la seua òpera Maror, Oscar Esplá i la seua Simfonia Aitana, tota l’obra de Joaquín Rodrigo, Amando Blanquer i la seua òpera El Trionf de Tirant, fins als de l’última generació, César Cano, i el seu magnífic Et Deum, Andrés Valero o Francisco Coll, Carlos Fontcuberta, amb la seua òpera Nits blanques. Sota la seua direcció van actuar prestigiosos solistes com Christian Ferrás, Isaac Stern, Igor Oistrac, Mstislav Rostropovich, Maximin Venguerov… Alicia de la Rocha, Alexis Weissenberg, Achúcarro, J. Soriano, Maria Joao Pires, … Narcís Yepes, Pepe Romero, Nicanor Zabaleta, Maurice André, Victoria de los Ángeles, Teresa Berganza, Renata Scotto, Mirella Freni, Enedina Lloris, Alfredo Kraus, etc.

Catedràtic de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València. És Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Belle Aarts de Sant Ferran de Madrid, de la Reial Acadèmia de Belles arts Santa Isabel d’Hongria, de Sevilla, i Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. En 2014, el M.I. Ajuntament de Llíria li concedeix la “Medalla de la Ciutat”. En 2018, el M.I. Ajuntament de Llíria, li concedeix el “Premi Jaume I de la Vila de Llíria.

 

 

Virginia
Martínez

Directora titular i artística de l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia.

Una de les directores més versàtils del panorama nacional, Virginia Martínez, ha desenvolupat la seua carrera com a directora artística i titular de l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia i de l’Orquestra de Joves de la Regió de Múrcia, durant 11 i 18 temporades, respectivament.

Comença els seus estudis musicals als sis anys. Graduada en Piano, Harmonia i Contrapunt, prompte és becada per la Fundació Sèneca per a ampliar estudis de direcció a Viena, que finalitza en 2003, dirigint a la Simfònica de la Ràdio de Viena L’Ocell de Foc, de Stravinski, i obtenint la qualificació de “Matrícula d’Honor amb esment especial”. Li segueixen estrenes amb l’Ensemble de Música Contemporani del Conservatori de Viena i la seua presentació oficial a Múrcia al capdavant de la OSRM.

En 2004, és nomenada “Jove de l’Any” per la Conselleria de Joventut de la Regió de Múrcia i és assistent de Bertrand de Billy en el Gran Teatre del Liceu, amb “Siegfried” i “El Crepuscle dels déus”. En la temporada 2005/6 és directora assistent de l’OBC, compaginat amb la direcció artística de l’Orquestra de la ESMUC. En 2006/7 és Assistent de l’Orquestra de València, al costat de Yaron Traub.

Ha dirigit a les principals orquestres espanyoles, a més de gires amb Wiener Kammerorchester, Orquestra Nacional de Santo Domingo, on col·labora amb Philippe Entremont, Orquestra Nacional del Brasil, Orquestra Nacional de Mèxic, gira en USA (McCormick Plau de Chicago i Nova York Lincoln Center).

En 2016, la ciutat de Molina de Segura inaugura “l’auditori Virginia Martínez Fernández”, en el seu honor. Des de llavors, ha rebut nombrosos esments per ser una de les més importants joves directores del panorama internacional”, i també per “la seua qualitat humana i com a docent”, resultat de la seua incessant labor d’acostament de la música clàssica als més joves.

Desde septiembre de 2012 es directora Artística y Titular de la Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia y de la Orquesta de Jóvenes de la Región de Murcia.

Filipe Cunha

Director titular de l’Orquestra Filharmònica de Braga (Portugal) des de 2014. Braga és Ciutat Creativa de la UNESCO.

El director John Carewe ha estudiado en Londres y París. Sus principales maestros fueron Walter Goehr, Max Deutsch (alumnos ambos de Schoenberg), Messiaen y Boulez.

A finales de la década de 1950 y principios de la de 1960 dio muchos estrenos con su New Music Ensemble en Londres y en los principales festivales del Reino Unido, incluida la primera actuación del British Ensemble de Le Marteau sans Maitre of Boulez y las primeras actuaciones de muchos de sus contemporáneos. También dirigió la primera actuación británica de Gruppen de Stockhausen.

En 1966 se convirtió en director principal de la BBC Welsh Orchestra en Cardiff, donde amplió dramáticamente el repertorio de la orquesta durante su mandato de 5 años. A mediados de la década de 1970 inició un fructífero período de visitas anuales a Argentina, Chile, Uruguay y Brasil. En la década de 1980 hizo su debut en Alemania con la Sinfónica de Nurenberger y se convirtió en un visitante habitual de Alemania dirigiendo muchas orquestas diferentes, pero principalmente las principales orquestas sinfónicas de radio de Berlín, Colonia, Frankfurt, Hamburgo, Hannover y Saarbrucken. Durante este período, su trabajo se expandió para incluir orquestas en Francia, Suecia, Holanda y Dinamarca, donde se destacó por su amplio repertorio que incluía a Mahler, Stravinsky, Debussy, Elgar y especialmente a Haydn y Beethoven. En 1993 se convirtió en Director Musical General de la Filarmónica y Ópera Robert Schumann en Chemnitz, Alemania, donde ganó un premio nacional por su variada programación. Allí dirigió Salomé, Carmen, The Rake’s Progress y La Traviata, además de introducir mucha música contemporánea. Tiene una extensa discografía, en particular un CD muy elogiado de Pelleas et Mélisande de Debussy grabado en 1988 después de actuaciones con Nice Opera, La Creation du Monde de Milhaud y The Soldier’s Tale (LSO Ensemble) de Stravinsky; Oración de Frank Bridge (con Alexander Baillie) y Enter Spring (Orquesta Sinfónica de la Radio de Colonia). Séptima Sinfonía de Dvorak con Trágica Obertura de Brahms. Kindertotenlieder de Mahler, Sea Pictures de Elgar y Maeterlink Lieder de Zemlinsky (con Birgitta Svenden). Concierto para violonchelo de Colin Matthews (con Alexander Baillie) y Sonata n. ° 5 Landscape. Cantiga de David Matthews y Seven Early Songs de Mahler (con Jill Gomez). Sinfonía clásica de Prokofiev y Sinfonía n. ° 5. Erwartung de Schoenberg (con Eva Marton) para Hungaroton y con la misma cantante orquestal de Zemlinsky, Schoenberg, Schreker y Korngold. Mein Herz brennt de Torsten Rasch (con René Pape, Katharina Thalbach y Dresdner Sinfoniker). Séptima Sinfonía de David Matthews con la Orquesta Sinfónica de Bournemouth. Su última grabación es de los Conciertos para violín de Glazunov y Dvorak con Six Humoresques de Sibelius (Efi Christodoulou) con la Orquesta Sinfónica de Bournemouth.

Andrés David Ascanio

Director Acadèmic Musical del Sistema.

Va començar els seus estudis musicals, amb el piano, a l’edat de 4 anys. En el Col·legi Emil Friedman. Als 11 anys d’edat, va iniciar els seus estudis de trompeta. L’any 2000, prèvia audició, va ingressar a la Simfònica Nacional Infantil de Veneçuela, amb la qual va realitzar nombroses gires per Europa, Nord i Sud-Amèrica.

En 2004 va ingressar, per concurs, a la fila de trompetes de l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela, amb la qual ha actuat sota la direcció dels mestres Claudio Abbado, Sir Simon Rattle i Gustavo Dudamel, entre altres, a més, és integrant de l’Ensemble de Trompetes Simón Bolívar. En 2008 va començar els seus estudis de Direcció Orquestral amb el mestre José Antonio Abreu i ha rebut classes amb els mestres Eduardo Marturet i Pablo Castellanos.

Ha participat com a director en importants festivals i gires internacionals, amb diverses agrupacions orquestrals del Sistema. S’exerceix com a director musical de l’Orquestra Nacional Juvenil de Veneçuela, amb la qual es va presentar a la ciutat de Viena l’any 2018 i de la Simfònica Nacional Infantil de Veneçuela, amb la qual va debutar a Ginebra, Suïssa, a l’abril 2023. Amb freqüència dirigeix a l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela i a l’Orquestra Simfònica Juan Jose Landaeta en El Sistema.

Actualment és el Director Acadèmic Musical del Sistema.

Cristóbal
Soler

President fundador d’AESDO, Associació Espanyola de Directors d’Orquestra, i director artístic de CIDO

Considerat com un dels directors més importants de la seua generació, Cristóbal Soler ha desenvolupat una trajectòria formada per un ampli repertori, tant simfònic com líric. La crítica és unànime en destacar el seu carisma i profunditat interpretativa, a més d’una precisa i consolidada tècnica, fruit d’una formació sòlida i rigorosa a Viena, Berlin, Munich, Graz i Zurich, de la mà de grans directors com Harnoncourt,
Sawallisch, Prêtre, Vladimir Fedoseyev o Mariss Jansons.

Ha dirigit un extens catàleg d’òperes i sarsueles, amb destacats esments i premis, durant sis temporades com a director musical del Teatre Nacional de la Zarzuela, a més d’estrenes i recuperacions d’òperes oblidades. És convidat per les principals orquestres espanyoles: Orquestra Simfònica i Cor d’RTVE, OBC, JONDE, Orquestra de València,
OSG de Galícia, ORCAM, BOS de Bilbao, Sevilla, Castella i Lleó, OSN de Navarra, OCG de Granada, etc, a l’Auditori Nacional, Palau de València, Baluard de Pamplona, Palau de la Música de Catalunya.

Ha dirigit a l’Orquestra de Cambra de Lausanne (Victoria Hall, de Genève i Salle Metropol, de Lausanne), a més de gires internacionals a Àustria (Mozarteum, a Salzburg; Austria Center, a Viena); França; Portugal; Polònia; República Txeca; Eslovènia; Romania; Cuba; Veneçuela (O. Municipal de Caracas); Mèxic, el Brasil o l’Argentina.

Cristóbal Soler és president fundador d’AESDO, Associació Espanyola de Directors d’Orquestra, i director artístic de CIDO, Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra “Llíria City of Music”.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.