La Primitiva i la Va unir Musical ofereixen grans interpretacions en el Concert de les Bandes de Llíria

JOSÉ RAFAEL PASCUAL VILAPLANA I JUAN GONZALO GÓMEZ DEVAL VAN SER HOMENATJATS EN AQUESTA EDICIÓ

Llíria va viure anit, un any més, la seua gran trobada musical de les festes de San Miguel amb la celebració del Concert dels Bandes 2022. L’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva i la Va unir Musical van tornar a compartir escenari en aquesta cita celebrada en la plaça Major i van delectar al públic amb les seues grans actuacions. A més, la Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO va retre homenatge en aquesta edició a dues figures de la direcció i de la composició, José Rafael Pascual Vilaplana i Juan Gonzalo Gómez Deval.

La Banda Primitiva de Llíria, dirigida per Javier Enguídanos, va ser l’encarregada de començar l’acte musical. Va interpretar el pasdoble “Mari Carmen *Desco” i “La batalla de Rande” de Gómez  Deval, i va tancar la seua actuació amb “Escac i mat” d’Artur  Bliss.

En la segona part, la Banda Simfònica Va unir Musical, sota la batuta de José Miguel  Rodilla, va oferir l’estrena absoluta del pasdoble “A Gael” de Gómez  Deval, dedicat a un dels seus nets, i “Drac  Elliot”, també del mateix autor, al costat de “Divertimento” de Leonard Bernstein. L’agrupació va tancar el festival amb el  Himne de Llíria i el  Himne de la Comunitat Valenciana, dirigits respectivament per Pascual Vilaplana i Gómez  Deval.

José Rafael Pascual Vilaplana, de Muro de Alcoy, va actuar com a president d’honor del  Concert dels  Bandes de Llíria 2022. Des de 2015, és director titular de la Banda Municipal de Bilbao i des de 2018, comparteix titularitat amb la Banda Municipal de Barcelona. Ha dirigit diferents bandes i orquestres per tot el món, i ha treballat amb reconeguts solistes, a més de rebre nombrosos guardons per la seua trajectòria.

En l’acte, l’Ajuntament de Llíria també va retre homenatge al reconegut compositor en el món de la banda simfònica, Juan Gonzalo Gómez Deval. Nascut a Benissanó, ha compost obres per a diferents certàmens internacionals i està en possessió del Premi  Euterpe 2006 a la composició de música simfònica, entre altres mèrits.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.