Terra de Músics
Ximo Puig
President de la Generalitat Valenciana
UN GRAN MOTIU
D’ORGULL
El reconeixement de Llíria per part de la Unesco com Ciutat Creativa de la Música que es va produir ara fa un any va ser considerat com un gran motiu d’orgull per a tota la Comunitat Valenciana. Coneixíem la especial relació de la gent de Llíria amb la música forjada durant moltes generacions i la força de les entitats musicals llirianes, la seua capacitat per unir i agermanar a milers de persones i el treball constant dut a terme al llarg de dècades. La declaració oficialitzava allò que nosaltres ja teníem present i valoràvem, però també ajudava a difondre la imatge de la ciutat en el món i a projectar-la cap a nous àmbits, i totes i tots ens felicitàvem per una distinció tan significativa.
Ha passat un any des d’aquell fet tan especial, dotze llargs mesos en els quals hem viscut moments molt difícils per causa de l’acció devastadora de la covid-19 i pels seus terribles efectes colaterals en molts sectors, també en el de la cultura. Durant els dies més durs del confinament que ens va fer superar el primer embat de la pandèmia, la cultura i més en concret la música va ser per a nosaltres un bé de primera necessitat, un recurs que ens va permetre travessar aquelles setmanes estranyes i convulses i poder mantindre la nostra esperança en arribar al final d’aquell llarg túnel. La música no pot parar.
Tot i que les circumstàncies aconsellen extremar les mesures de seguretat per evitar els contagis, no podem permetre que els diferents sectors culturals acaben per ser els grans perjudicats per la crisi creada per la covid-19. Hem de donar suport, més que mai, a la cultura, al pensament, al coneixement, a les arts i a la música.
Hem de buscar nous mitjans de difusió per a seguir acostant a la ciutadania a la música, per a potenciar encara més l’aprenentatge entre la gent més jove, per a impulsar les activitats de les societats musicals i per a donar el relleu que mereixen totes les iniciatives que duen a terme.
La música ha de seguir amb nosaltres, formant part del nostre dia a dia, i tant per això com per moltes altres raons suposa per mi una gran satisfacció unir-me des d’estes línies a la commemoració del primer aniversari del reconeixement de Llíria per part de la Unesco com Ciutat Creativa de la Música, al mateix temps que envie una cordial salutació a totes les persones que al llarg del temps i amb la seua constant dedicació van aconseguir una distinció tan especial. També vull transmetre des d’ací a totes les llirianes i tots els llirians la meua salutació més cordial i els meus millors desitjos per al futur.
TERRA DE MÚSICA
Parlar de Llíria és parlar de música. Tant per als qui integrem aquest col·lectiu de societats musicals com per a aquells que el viuen des de fora, és per tots reconegut que la música és un tret distintiu de la ciutat de Llíria, tant a nivell nacional com internacional, que al llarg de segles, han sabut cultivar i fomentar entre les seues gents. Per això, el seu ingrés en la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, en la categoria ‘Música’, fa ara un any, va vindre a reconéixer aqueix immens patrimoni musical que defineix a la ciutat de Llíria i que ens permet exportar al món sencer aquest meravellós moviment artístic, social i educatiu que representen les societats musicals de la Comunitat Valenciana.
Amb grandíssims exponents com són l’Ateneu musical i d’ensenyament Banda Primitiva; el Centre Instructiu Va unir Musical de Llíria; i la Banda Musical O.D.P., Llíria és un dels municipis espanyols, i possiblement europeus, amb major percentatge de ciutadans amb estudis musicals i aficionats a la música que participen activament en les societats musicals.
Una mostra magnífica d’aquest moviment que està present i vertebra tota la nostra Comunitat, i ens identifica com una terra de músics i de música per excel·lència. Sempre m’agrada recordar que, no en va, la història de la pròpia Federació està fortament lligada a la ciutat de Llíria, perquè el que va succeir fa ara 53 anys va canviar per sempre la història de les nostres societats musicals. Corria l’any 1967 i per primera vegada, els Festivals d’Espanya patrocinats pel Ministeri d’Informació i Turisme es realitzaven a la ciutat de Llíria, amb la Unió Musical com a organitzadora. En aquest context, es va celebrar el 10 de setembre una reunió de directius de Societats Musicals proposta pel president de la Unió Musical de Llíria, Sr. Enrique Portolés, per a tractar la problemàtica de les Societats Musicals en la seua labor diària i comentar per primera vegada la possibilitat de constituir una Federació que les agrupara.
En aqueixes conclusions, redactades pel qual hui és el nostre President d’Honor, Ángel Asunción, trobem la gènesi d’un moviment purament civil i associatiu. Un moviment, nascut de la necessitat, que després de mesos de reunions i trobades, finalment va cristal·litzar al març de 1968 amb creació de la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals, nomenant com primer president al edetà Antonio Andrés. Així i ací comença la nostra història.
Una història que compartim amb totes les nostres societats musicals, i especialment amb aquelles 22, com van ser les dues de Llíria, que valentament van apostar per crear una entitat com la nostra. Per això, 50 anys després d’aqueix 10 de setembre de 1967, des de Federació vam voler retre homenatge a aquells pioners, a aqueixos homes que amb el seu lideratge van sembrar el camí al que hui és una realitat. I per això, compartim la satisfacció d’aquesta declaració de la Unesco i la sentim com a pròpia.
L’ingrés en la Xarxa Unesco de Ciutats Creatives és un merescut reconeixement internacional que pot significar un estímul per a consolidar aquesta tradició i suposar un lloc d’aprenentatge i una escola de convivència i, sobretot, de valors. Sens dubte, un reconeixement que ens posiciona en el panorama internacional com un moviment únic en el món, i un pas més cap al reconeixement de les nostres societats musicals com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Daniela González
Presidenta de la Federació de Societats Musicalsde la Comunitat Valenciana (FSMCV)
Manuel Civera
Alcalde de Llíria
Llíria constitueix un faro
per al sector cultural
Ha sigut un any atípic per a la cultura i per a la gestió municipal. Vosté mateix ha patit la Covid- 19. Què es pot extraure d’aquesta experiència i quines recomanacions pot donar?
La veritat és que la cultura ha ajudat al llarg de la història a superar les adversitats perquè sempre representa una injecció d’ànim. Vivim temps en els quals hi ha moltes dificultats socials i sembla que, a vegades, la cultura es pot quedar arrere en les accions públiques.
A Llíria, hem de donar exemple perquè una societat sense cultura no avança. Els intel·lectuals ens ofereixen emocions i ens ajuden a obrir la ment. Per això, a la nostra ciutat havíem de reivindicar-la i posar-la en les prioritats de l’agenda pública, per a donar suport a un dels sectors que més fort està patint aquesta crisi. L’experiència personal m’ha fet pensar que he sigut una persona afortunada perquè el meu entorn no s’ha vist contagiat i també tenim la sort de poder accedir a una sanitat pública amb grans professionals que ens atenen, que és un tresor que cal cuidar al costat de l’educació i la cultura, perquè només així pot progressar una societat.
La música pot ajudar a combatre aquesta pandèmia?
La música és un vertader vehicle de germanor i pau en el món, i a nivell individual també aporta molts valors. Ens ha acompanyat al llarg de la història, fent-nos sentir emocions i a eixos records ens acollim per a superar les adversitats. Ser Ciutat Creativa de la Música, amb totes les accions que han projectat els nostres músics, ha servit per a aconseguir que eixa harmonia arribe a molts racons, i fa que la música represente eixe gran vehicle per a les relacions humanes.
En aquest temps, des de Llíria hem participat en moltes iniciatives culturals i solidàries com a «Finestres de Música i Esperanza», reconeguda per la UNESCO, «We R Culture» en defensa dels valors de la cultura o l’enregistrament audiovisual de la cançó «Work Song», com a homenatge als treballadors en primera línia enfront de la pandèmia.
El mandat de la Unesco és treballar amb la xarxa de ciutats creatives però també tenim un compromís d’agermanament amb municipis que estan immersos en crisis humanitàries i situació d’adversitat.
Què representa per a la ciutat el títol de Ciutat Creativa de la Música atorgat per la Unesco?
Suposa un reconeixement a una tradició de més de 200 anys, però al mateix temps avala el brillant present formatiu que tenim a Llíria i la nostra sòlida proposta cultural. Poques ciutats tenen una agenda com la que oferim periòdicament amb multitud d’activitats. I no sols és un reconeixement per a Llíria.
Sentim l’orgull i la responsabilitat d’enarborar la bandera de la música valenciana en els més importants fòrums internacionals, on el nom de la nostra ciutat ja està començant a sonar amb força associat a una tradició bandística que, esperem, prompte serà també reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Unesco.
Quines noves oportunitats suposa això per a Llíria?
S’ha obert una infinitat de noves oportunitats per als nostres músics, societats musicals, empreses i joves emprenedors. Estar immersos i en permanent contacte dins d’una xarxa que inclou a importantíssimes ciutats de tot el món, que a més destaquen per la seua puixança musical, és tremendament positiu.
En molt poc temps ja hem col·laborat en projectes molt interessants amb Bogotà, Kansas City, Brno, Mannheim… Suposa que moltes portes s’obrin per a la cooperació internacional, intercanvi cultural, sinergies… El principal objectiu d’aquesta xarxa és que la cultura servisca per a fomentar el desenvolupament local sostenible, impulsant així els Objectius marcats en l’Agenda 2030.
Aquest ha sigut un primer any atípic que ha restringit la programació d’actes prevista. Quin escenari remena per a anar recuperant la normalitat?
En la nostra agenda està empoderar als nostres músics i artistes, perquè són els ambaixadors que proclama Unesco, més enllà de les pròpies institucions. A Llíria, tenim més de 1.400 músics professionals per tot el món que fan que Llíria puga tindre un potencial extraordinari. La nostra ciutat constitueix un far per al sector cultural i tenim la responsabilitat de no deixar-lo de costat. Així, davant aquest repte emana tota l’activitat que estem promovent.
Quan entrem en les fases de desconfinament, ja impulsem un acte, «El despertar de les Arts», per a potenciar el valor de la cultura en temps de crisi. Des de llavors no hem deixat de programar activitat cultural, amb totes les mesures de seguretat necessàries.
Quins projectes contempla per a continuar desenvolupant «Llíria City of Music»?
Estem treballant en diferents projectes educatius i d’intercanvi cultural. Tant amb ciutats espanyoles, amb les quals crearem una Residència d’Artistes com amb ciutats internacionals.
Aquesta iniciativa naix de la segona Trobada de Ciutats Creatives a Espanya i té com a objectiu crear una residència en cada municipi per a acollir artistes tant locals com d’altres ciutats creatives, on es produïsca un intercanvi de coneixements. D’altra banda, a través del nostre Conservatori, pretenem desenvolupar un programa formatiu d’intercanvi de professorat i alumnat amb algunes ciutats de la xarxa. Amb la ciutat turca de Kirsehir també estem cooperant en un projecte a llarg termini que, si tot va bé, comptarà amb un important suport de la Unió Europea.
En quina mesura participa la societat edetana d’aquest projecte?
Podem dir amb orgull que Llíria és una pedrera de grans creadors i professionals de la cultura. Per això, tant els artistes a nivell individual com les nostres societats locals s’han involucrat en aquesta gran responsabilitat que suposa ser Ciutat Creativa de la Unesco, que obri unes grans possibilitats al desenvolupament del seu indubtable potencial.
La societat *edetana també aposta per la innovació i ha sabut reinventar-se amb grans intel·lectuals que fan que la ciutat tinga la música com a principal senyal d’identitat. El nostre desig és que aquest gran suport que ha tingut el projecte per part de la societat *edetana, i amb la música com a bandera, es vaja ampliant a un major ventall d’artistes, entitats i empreses per a fer de Llíria una ciutat de referència en la xarxa Unesco.
Finalment, m’agradaria agrair el magnífic acolliment que ens han oferit des de la xarxa a nivell general i en particular per les altres huit ciutats espanyoles, que ens han rebut amb molta consideració en reconeixement a la trajectòria històrica.
Creativitat i música per a la pau
La Unesco té el mandat de l’ONU de contribuir a construir la Pau en la ment dels homes i les dones del món. I per a això se li ha entregat quatre enormes eines: l’Educació, la Cultura, la Ciència i la Comunicació i Informació. Si al costat del Patrimoni Mundial, Material i Immaterial, hi ha una àrea de vital importància per a contribuir a l’enteniment i a la Pau entre els Pobles del Món, eixa és la que engloba les Ciutats Creatives en totes les seues facetes. Però sobretot en la qual es refereix a la Música com a expressió cultural i educativa universal que no requereix traducció a cap llengua per a fer-se entendre i que és capaç d’expressar tots els sentiments humans que les persones puguen generar i sentir, en cadascuna de les seues composicions i interpretacions.
He tingut l’oportunitat de seguir de prop totes les propostes que les diferents ciutats d’Espanya han presentat a la nominació de Ciutat Creativa en els ja més de dos anys que porte al capdavant de l’Ambaixada Espanyola. I ha sigut una tremenda satisfacció poder ser el primer a comunicar a Llíria i al seu Alcalde el reconeixement com a Ciutat Creativa de la Música per la Unesco.
La inclusió de Llíria en aquesta Xarxa d’Unesco és un reconeixement a la Música, a Llíria, a la Comunitat Valenciana i a Espanya. És el reconeixement a molt més d’un segle d’activitat ininterrompuda en una de les arts i expressions culturals més democràtiques de quantes puga haver-hi, la música de banda, la que es construeix de baix a dalt, a través de la vocació i la dedicació més altruista i generosa, la que no distingeix classes, ni professions, ni edat o gènere, ni pertinença a credo religiós o polític. La que del Poble naix, el Poble fa i al Poble cultiva i satisfà.
Llíria pot ara representar en el Món a la nostra terra donant mostra de qui som i el que ens agrada fer. I pot, des de la seua creativitat ajudar-nos a construir la Pau i animar a altres ciutats al fet que ajuden a construir-la. Una ciutat creativa és una ciutat que construeix i que no està mai disposada a ser esclava. Enhorabona
