Xarxa UNESCO de Ciutats Creatives

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO s’esforça per a promocionar la cooperació amb i entre ciutats la identitat musical de les quals és un factor estratègic i vital per a un desenvolupament urbà sostenible.

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, creada en 2004, pretén consolidar la cooperació amb i entre les ciutats la creativitat de les quals ha sigut reconeguda com un factor estratègic per al desenvolupament sostenible pel que fa a aspectes econòmics, socials, culturals i mediambientals.

Unint-se a la Xarxa, les ciutats donen compte del seu compromís a compartir les millors pràctiques, establint relacions que promouen la creativitat i les indústries culturals, reforçant la participació en la vida cultural i integrant la cultura en plans de desenvolupament urbà. La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO cobreix set àmbits de creativitat: Artesania i Art Popular, Disseny, Cinema, Gastronomia, Literatura, Arts Digitals i Música.

Descobrix Llíria

Objectius

Àrees d'acció

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, creada en 2004, pretén consolidar la cooperació amb i entre les ciutats la creativitat de les quals ha sigut reconeguda com un factor estratègic per al desenvolupament sostenible pel que fa a aspectes econòmics, socials, culturals i mediambientals.

Unint-se a la Xarxa, les ciutats donen compte del seu compromís a compartir les millors pràctiques, establint relacions que promouen la creativitat i les indústries culturals, reforçant la participació en la vida cultural i integrant la cultura en plans de desenvolupament urbà. La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO cobreix set àmbits de creativitat: Artesania i Art Popular, Disseny, Cinema, Gastronomia, Literatura, Arts Digitals i Música.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.