Terra de Músics

ximo-square-2

Ximo Puig

President de la Generalitat Valenciana

UN GRAN MOTIU
D’ORGULL

El reconeixement de Llíria per part de la Unesco com Ciutat Creativa de la Música que es va produir ara fa un any va ser considerat com un gran motiu d’orgull per a tota la Comunitat Valenciana. Coneixíem la especial relació de la gent de Llíria amb la música forjada durant moltes generacions i la força de les entitats musicals llirianes, la seua capacitat per unir i agermanar a milers de persones i el treball constant dut a terme al llarg de dècades. La declaració oficialitzava allò que nosaltres ja teníem present i valoràvem, però també ajudava a difondre la imatge de la ciutat en el món i a projectar-la cap a nous àmbits, i totes i tots ens felicitàvem per una distinció tan significativa.

Ha passat un any des d’aquell fet tan especial, dotze llargs mesos en els quals hem viscut moments molt difícils per causa de l’acció devastadora de la COVID-19 i pels seus terribles efectes colaterals en molts sectors, també en el de la cultura. Durant els dies més durs del confinament que ens va fer superar el primer embat de la pandèmia, la cultura i més en concret la música va ser per a nosaltres un bé de primera necessitat, un recurs que ens va permetre travessar aquelles setmanes estranyes i convulses i poder mantindre la nostra esperança en arribar al final d’aquell llarg túnel. La música no pot parar.

Tot i que les circumstàncies aconsellen extremar les mesures de seguretat per evitar els contagis, no podem permetre que els diferents sectors culturals acaben per ser els grans perjudicats per la crisi creada per la COVID-19. Hem de donar suport, més que mai, a la cultura, al pensament, al coneixement, a les arts i a la música.

Hem de buscar nous mitjans de difusió per a seguir acostant a la ciutadania a la música, per a potenciar encara més l’aprenentatge entre la gent més jove, per a impulsar les activitats de les societats musicals i per a donar el relleu que mereixen totes les iniciatives que duen a terme.

La música ha de seguir amb nosaltres, formant part del nostre dia a dia, i tant per això com per moltes altres raons suposa per mi una gran satisfacció unir-me des d’estes línies a la commemoració del primer aniversari del reconeixement de Llíria per part de la Unesco com Ciutat Creativa de la Música, al mateix temps que envie una cordial salutació a totes les persones que al llarg del temps i amb la seua constant dedicació van aconseguir una distinció tan especial. També vull transmetre des d’ací a totes les llirianes i tots els llirians la meua salutació més cordial i els meus millors desitjos per al futur.

Llíria, tradició i futur musical

Des de l’any 2019, Llíria compta amb el reconeixement de Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO. Aquest segell internacional posa en valor la tradició musical del nostre municipi, sustentada en més de dos segles d’història i amb una prestigiosa trajectòria.

Tot això no hauria sigut possible sense l’extraordinària labor desenvolupada per totes les nostres societats musicals: l’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva, la Unió Musical, l’Orquestra de Plectre “El Micalet”, l’Agrupació Musical Edetana “Vicente Giménez”, la Banda UDP i el Grup de Danses i Rondalla “El Tossal”, així com per la resta d’entitats de la nostra localitat involucrades en la música.

Però aquest recorregut ha estat format també per infinitat d’històries individuals, de tantes generacions de veïns i veïnes de Llíria, que han fet d’aquesta expressió artística i la seua dimensió educativa, una manera de vida i un espai de convivència comuna en la societat edetana.

Perquè la música forma part essencial de la identitat lliriana i és el tret pel qual se la reconeix a nivell tant nacional com internacional. Al paper que exerceixen les seues societats musicals, se suma una ingent programació d’activitats al llarg de tot l’any i una important xarxa de centres de formació en aquest àmbit.

En definitiva, a Llíria la música és un estil de vida que ha sigut i és bressol de valors i d’aprenentatge i que constitueix l’essència de la nostra singular identitat. Continuem treballant per a consolidar aquesta tradició, perquè contribuïsca a dinamitzar l’economia local a través de la creativitat musical.

Totes aquestes particularitats ens situen com a ambaixadors internacionals d’aquest important teixit cultural a la Comunitat Valenciana, terra de músics i bandes. Tenim un immens potencial amb capacitat per a exportar, al món sencer, la nostra música i cultura amb el suport del segell UNESCO.

Per això, ser Ciutat Creativa de la Música és un orgull que ens presenta apassionants reptes de cara al futur i suposa una oportunitat única per a la projecció internacional dels vertaders protagonistes d’aquest moviment, els músics. Des de la creativitat musical, apostem per la innovació, la cooperació i el progrés, sota el compromís també els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

Per a continuar fent de Llíria una ciutat amb passat, present i futur musical.

joanma miguel león

Alcalde de Llíria

daniela-gonzalez

daniela gonzález

Presidenta de la Federació de Societats Musicalsde la Comunitat Valenciana (FSMCV)

TERRA DE MÚSICA

Parlar de Llíria és parlar de música. Tant per als qui integrem aquest col·lectiu de societats musicals com per a aquells que el viuen des de fora, és per tots reconegut que la música és un tret distintiu de la ciutat de Llíria, tant a nivell nacional com internacional, que al llarg de segles, han sabut cultivar i fomentar entre les seues gents. Per això, el seu ingrés en la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, en la categoria ‘Música’, fa ara un any, va vindre a reconéixer aqueix immens patrimoni musical que defineix a la ciutat de Llíria i que ens permet exportar al món sencer aquest meravellós moviment artístic, social i educatiu que representen les societats musicals de la Comunitat Valenciana.

Amb grandíssims exponents com són l’Ateneu musical i d’ensenyament Banda Primitiva; el Centre Instructiu Unió Musical de Llíria; i la Banda Musical O.D.P., Llíria és un dels municipis espanyols, i possiblement europeus, amb major percentatge de ciutadans amb estudis musicals i aficionats a la música que participen activament en les societats musicals.

Una mostra magnífica d’aquest moviment que està present i vertebra tota la nostra Comunitat, i ens identifica com una terra de músics i de música per excel·lència. Sempre m’agrada recordar que, no en va, la història de la pròpia Federació està fortament lligada a la ciutat de Llíria, perquè el que va succeir fa ara 53 anys va canviar per sempre la història de les nostres societats musicals. Corria l’any 1967 i per primera vegada, els Festivals d’Espanya patrocinats pel Ministeri d’Informació i Turisme es realitzaven a la ciutat de Llíria, amb la Unió Musical com a organitzadora. En aquest context, es va celebrar el 10 de setembre una reunió de directius de Societats Musicals proposta pel president de la Unió Musical de Llíria, Sr. Enrique Portolés, per a tractar la problemàtica de les Societats Musicals en la seua labor diària i comentar per primera vegada la possibilitat de constituir una Federació que les agrupara.

En eixes conclusions, redactades pel qual hui és el nostre President d’Honor, Ángel Asunción, trobem la gènesi d’un moviment purament civil i associatiu. Un moviment, nascut de la necessitat, que després de mesos de reunions i trobades, finalment va cristal·litzar al març de 1968 amb creació de la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals, nomenant com primer president al edetà Antonio Andrés. Així i ací comença la nostra història.

Una història que compartim amb totes les nostres societats musicals, i especialment amb aquelles 22, com van ser les dues de Llíria, que valentament van apostar per crear una entitat com la nostra. Per això, 50 anys després d’aqueix 10 de setembre de 1967, des de Federació vam voler retre homenatge a aquells pioners, a aqueixos homes que amb el seu lideratge van sembrar el camí al que hui és una realitat. I per això, compartim la satisfacció d’aquesta declaració de la Unesco i la sentim com a pròpia.

L’ingrés en la Xarxa Unesco de Ciutats Creatives és un merescut reconeixement internacional que pot significar un estímul per a consolidar aquesta tradició i suposar un lloc d’aprenentatge i una escola de convivència i, sobretot, de valors. Sens dubte, un reconeixement que ens posiciona en el panorama internacional com un moviment únic en el món, i un pas més cap al reconeixement de les nostres societats musicals com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Creativitat i música per a la pau

La Unesco té el mandat de l’ONU de contribuir a construir la Pau en la ment dels homes i les dones del món. I per a això se li ha entregat quatre enormes eines: l’Educació, la Cultura, la Ciència i la Comunicació i Informació. Si al costat del Patrimoni Mundial, Material i Immaterial, hi ha una àrea de vital importància per a contribuir a l’enteniment i a la Pau entre els Pobles del Món, eixa és la que engloba les Ciutats Creatives en totes les seues facetes. Però sobretot en la qual es refereix a la Música com a expressió cultural i educativa universal que no requereix traducció a cap llengua per a fer-se entendre i que és capaç d’expressar tots els sentiments humans que les persones puguen generar i sentir, en cadascuna de les seues composicions i interpretacions.

He tingut l’oportunitat de seguir de prop totes les propostes que les diferents ciutats d’Espanya han presentat a la nominació de Ciutat Creativa en els ja més de dos anys que porte al capdavant de l’Ambaixada Espanyola. I ha sigut una tremenda satisfacció poder ser el primer a comunicar a Llíria i al seu Alcalde el reconeixement com a Ciutat Creativa de la Música per la Unesco.

La inclusió de Llíria en aquesta Xarxa d’Unesco és un reconeixement a la Música, a Llíria, a la Comunitat Valenciana i a Espanya. És el reconeixement a molt més d’un segle d’activitat ininterrompuda en una de les arts i expressions culturals més democràtiques de quantes puga haver-hi, la música de banda, la que es construeix de baix a dalt, a través de la vocació i la dedicació més altruista i generosa, la que no distingeix classes, ni professions, ni edat o gènere, ni pertinença a credo religiós o polític. La que del Poble naix, el Poble fa i al Poble cultiva i satisfà.

Llíria pot ara representar en el Món a la nostra terra donant mostra de qui som i el que ens agrada fer. I pot, des de la seua creativitat ajudar-nos a construir la Pau i animar a altres ciutats al fet que ajuden a construir-la. Una ciutat creativa és una ciutat que construeix i que no està mai disposada a ser esclava. Enhorabona

Andrés Perelló

Ambaixador delegat permanent d'Espanya davant la Unesco

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.