Llíria en la Xarxa
Llíria i la seua música miren al futur després del seu gran debut en la UNESCO La capital del Camp de Túria celebra el seu primer any com a Ciutat Creativa de la Música i ja ha realitzat nombroses activitats malgrat les restriccions provocades per la COVID
Llíria assaboreix una de les etapes més dolces de la seua rica història multicultural. La ciutat que tots associem amb una «Simfonia de Cultures» pel seu brillant passat iber, romà, àrab i medieval, embolicat en els millors concordes de les seues prestigioses bandes, va ser reconeguda el 31 d’octubre per la Unesco com a «Ciutat Creativa de la Música».
Assumia així la capital del Camp de Túria, amb orgull i responsabilitat, la missió d’enarborar la bandera de la música valenciana davant el més important organisme educatiu i cultural de tot el planeta.
Celebra Llíria aquests dies el seu primer any de pertinença a la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco, on en molt poc temps s’ha guanyat l’afecte, respecte i admiració de grans urbs dels cinc continents, amb les quals comparteix un ambiciós projecte comú: impulsar la cultura com la millor via de desenvolupament local, a través de l’educació i la cooperació internacional i sota els principis de sostenibilitat, solidaritat i igualtat que defensa l’Agenda 2030.
L’arribada de Llíria a aquesta xarxa no ha passat ni molt menys desapercebuda, malgrat ser una de les menys poblades entre els 247 membres. Al setembre, la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, va posar a Llíria com a exemple en el seu discurs d’obertura de la III Trobada de Ciutats Creatives celebrat a Pequín. Azoulay va reconéixer l’esforç solidari de la ciutat en l’inici de la pandèmia: «La resiliència i solidaritat de la nostra xarxa les hem vistes en acció a Llíria, a Espanya, Ciutat Creativa de la Unesco per la Música, que va convidar als seus músics professionals i amateurs a oferir un concert des dels seus balcons i va servir d’exemple per a altres ciutats».
La mandatària de la Unesco es referia a la iniciativa internacional «Finestres de Música i Esperanza», que es va impulsar des de Llíria per a unir als pobles a través de la música de Beethoven en els pitjors moments de la crisi sanitària. Aquesta acció va ser àmpliament reflectida en el seu moment en la web oficial d’Unesco i les seues xarxes socials, amb una visibilitat de prop de 5 milions de persones a tot el món. I no ha sigut l’única iniciativa edetana que al llarg d’enguany la Unesco ha posat en valor. A principis de juny, com a les autoritats sanitàries ho van permetre, Llíria va ser pionera en promoure un espectacle multiartístic en streaming, en col·laboració amb Bogotà i Leiria, també Ciutats Creatives de la Música: «El despertar de les Arts».
L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Llíria, amb l’impuls de Turisme Comunitat Valenciana i el Institut Valencià de Cultura, va tindre lloc el 6 de juny enfront de l’església de la Sang i va anar un homenatge a totes les víctimes i afectats per la primera ona de la pandèmia després de la fi del dol nacional decretat a Espanya.
També va servir per a potenciar el valor de la cultura en temps de crisi, connectant la música, el cinema, la dansa, el teatre i el disseny amb el patrimoni històric en un innovador espectacle que encara pot veure’s en el canal de Youtube municipal. La Unesco va reconéixer aquest esforç per reivindicar als artistes locals de diferents esferes escèniques, i també va voler sumar-se a la promoció de l’esdeveniment, atorgant una enorme visibilitat a la creació artística valenciana i al patrimoni local, representat a l’església de la Sang, del segle XIII, un Monument Nacional constituït com un dels símbols culturals de Llíria. Amb aquesta mena d’esdeveniments, Llíria assumeix un dels principals mandats que té encomanats com a pertanyent a aquesta xarxa internacional, que identifica la creativitat com a factor estratègic per al desenvolupament urbà sostenible.
Al mateix temps, aconsegueix un extraordinari posicionament internacional, no ja només pel focus mundial que suposa estar present en els canals digitals de la Unesco, sinó pel fet de participar en accions conjuntes i retroalimentades amb urbs com Bogotà, amb més de 7 milions d’habitants.
Nova imatge «Glocal»
Nova imatge «Glocal» Davant aquesta nova era de visibilitat que suposa per a Llíria l’aparador de la UNESCO, una de les primeres decisions va ser adaptar i modernitzar la seua imatge. A la fi de 2019 es va dur a terme un procés professional i obert a la participació de tots els grups polítics, per a crear un nou logotip per a la ciutat, que estarà associat, almenys durant quatre anys, al segell oficial de la Xarxa de Ciutats Creatives.
El logotip triat té com a imatge icònica la flautista del Kalathos de la Dansa. Aquest got ceràmic del segle III-II a. C., procedent de l’antiga ciutat ibèrica de Edeta (Tossal de Sant Miquel de Llíria), representa una dansa grupal al so d’una dona que toca una llarga flauta doble.
Quina millor icona per a projectar una tradició musical que perviu a través de diferents segles i cultures? La flautista edetana, convertida en l’A de Llíria que mira cap al futur, s’integra així amb la imatge de la ciutat, incorporant al conjunt el lema que reconeix la seua capitalitat internacional: Llíria City of Music. Al mateix temps, es va promoure la creació i consolidació d’una nova web i xarxes socials associades a aquesta nova marca «Llíria City of Music », que serveixen d’immillorable aparador per a anunciar i potenciar l’efervescent vida cultural de la ciutat, ara ja amb un prisma diferent: actuant des del local, però pensant en la globalitat.
Actualment més d’un 25% dels seguidors de les xarxes socials de «Llíria City of Music» són de fora de la Comunitat Valenciana, gràcies a les nombroses publicacions en anglés (dos per setmana de diferent amplitud). En Twitter cada mes se superen les 10.000 impressions, situant-se com una dels comptes més actius i amb millor engagement de la xarxa creativa.
En Facebook l’abast orgànic té una mitjana de 1.500 impactes en cada publicació, arribant a aconseguir pics de 9.000 impactes. Instagram, la xarxa de més recent creació, ha aconseguit aconseguir en poc temps més de 600 seguidors, en la seua majoria d’un perfil jove que connecta amb el món de la música a través d’un story-telling adaptat al llenguatge més actual.
Xarxa per al
desenvolupament sostenible
Llíria és l’única Ciutat Creativa en la categoria de Música que existeix a Espanya, al costat de Sevilla. La resta de ciutats espanyoles pertany a algun dels altres àmbits de creativitat: Artesania i Art Popular, Disseny, Cinema, Literatura, Arts Digitals i Gastronomia. A aquesta última categoria pertany Dénia, amb qui també Llíria prepara ambiciosos plans de cooperació per a posar en valor de manera conjunta les excel·lències culinàries i musicals de la Comunitat Valenciana.
Les ciutats espanyoles es reuneixen un parell de vegades a l’any per a dissenyar projectes conjunts. El més imminent és un programa d’intercanvi d’artistes locals, que va arrancar fa uns dies de manera online amb el 1r Fòrum Nacional d’Artistes de Ciutats Creatives. Són innegables els avantatges que ofereix pertànyer a una xarxa connectada en els cinc continents, per les possibilitats de sinergies, visibilitat i aprenentatge.
Però també exigeix una sèrie de compromisos. La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco, creada en 2004, pretén estimular i millorar les iniciatives dutes a terme per ciutats membres per a convertir la creativitat en un component essencial per al desenvolupament urbà, especialment mitjançant relacions que incloguen el sector públic i privat i la societat civil.
També busca reforçar la creació, producció, distribució i difusió d’activitats, béns i serveis culturals o desenvolupar centres de creativitat i innovació i ampliar les oportunitats per a creadors i professionals del sector cultural. Dins dels principals objectius, es tracta de millorar l’accés a la vida cultural i la participació en ella així com el gaudi de béns i serveis culturals, especialment per a grups i individus marginalitzats o vulnerables. I per descomptat, integrar completament la cultura i la creativitat en les estratègies i plans locals de desenvolupament.
Debut intens
malgrat la crisi
Per a perseguir aquests objectius, la societat edetana s’ha bolcat en un any molt especial, marcat per la crisi de la Covid-19. I ho ha fet a través d’iniciatives municipals i també amb el lideratge de les seues prestigioses agrupacions, la Banda Primitiva i la Va unir Musical, que han potenciat i adaptat a les circumstàncies la seua ja rica agenda musical.
També la resta d’entitats que componen el divers panorama musical de la capital del Camp de Túria: la Orquestra de Plectre ‘El Micalet’, l’Agrupació Musical ‘Vicente Giménez’, el Grup de Danses i Rondalla ‘El Tossal’ i la Banda UDP, pionera a Espanya com a agrupació musical de jubilats i pensionistes. I per descomptat el Conservatori Municipal, que igual que la Va unir i la Primitiva, ha hagut d’adaptar la seua labor docent a les noves circumstàncies mitjançant l’ús de la tecnologia. Del Conservatori han partit algunes de les iniciatives més solidàries durant el confinament, amb vídeos on els joves aprenents, coordinats a les seues cases, oferien les seues actuacions a la resta de la població.
També els professors han participat en diferents iniciatives, com la felicitació musical al poble xinés en el seu Any Nou o l’execució d’un videoclip pels carrers de Llíria,amb una cançó dedicada a la Ciutat de la Música. Tant el conservatori com les diferents agrupacions musicals van ser protagonistes en una de les campanyes més reeixides de l’any: «Clàssics Llíria city of Music».
Durant el període de confinament les entitats van oferir a través de les xarxes socials i web una selecció del seu repertori, amb alguns concerts encara inèdits per al gran públic. Cada dia durant més d’un mes els ciutadans de Llíria i de tot el món van poder gaudir d’un extraordinari concert des de les seues cases, de forma totalment gratuïta i amb gran qualitat. D’aquesta manera es va aconseguir també generar un magnífic repositori musical amb les millors interpretacions «Made in Llíria».
La immillorable carta de presentació davant la Unesco va tindre lloc amb el concert ‘Música per la Pau’, celebrat en un abarrotat pavelló Pla de l’Arc a l’inici de l’any. Més de 300 joves de diferents entitats van unir el seu talent per una noble causa: la pau i la inclusió social, un dels 17 objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides. Va comptar amb la Coral Allegro ONCE de València, la Banda Juvenil Va unir Musical de Llíria, la Banda Juvenil Primitiva de Llíria, i el Cor l’Alegria del CEIP Sant Miquel. També es va retransmetre en directe i està disponible en el canal Youtube municipal.
