25 candidats, quatre fases i un guanyador.
El I Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra “Llíria City of Music” va tancar el seu termini d’inscripcions amb un total de 188 aspirants, de 35 nacionalitats diferents, a convertir-se en el millor director d’orquestra.
Tanmateix, el concurs arranca oficialment el pròxim dilluns 12 de juliol, amb 25 finalistes que es disputaran els tres premis de la competició, entre els quals es troba el màxim guardó: poder ser convidat a dirigir a les 10 orquestres professionals de primer nivell que col·laboren amb esta iniciativa de l’Ajuntament de Llíria.
La competició estarà dividida en quatre fases, que se celebren entre el dimarts 13 i el dissabte 17 de juliol. Les dos primeres fases tindran lloc al Conservatori Professional de Música de Llíria, mentre que la tercera fase i la final s’emplaçaran al teatre de la Unió Musical.
En totes les fases del concurs, el jurat valorarà els candidats i candidates en els següents criteris: gestualitat expressiva, interpretació, so, dinàmiques, articulació, afinació i balanços.
Al final de cada jornada de la competició, l’organització del concurs farà públic el resultat i informarà de quins són els participants que passen a la següent fase. Per contra, el veredicte de la fase final es donarà a conèixer durant el Concert de les Bandes en què participaran l’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva i la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria. El concert tindrà lloc el dissabte 17 de juliol, des de les 22.30 hores, a la plaça Major.
Esta és la mecànica i el repertori del I Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra “Llíria City Of Music”.
Primera fase. 13 de juliol. Conservatori Professional de Música de Llíria
Durant tota la jornada, els 25 participants dirigiran un assaig, amb un màxim de deu minuts, en què hauran de dirigir un o diversos moviments d’Història d’un soldat d’Stravinsky; aquells indicats pel jurat abans de l’inici de la prova.
Es classificaran per a la segona fase un màxim de 15 concursants.
Història d’un soldat (Stravinsky, 1917) és una obra multidisciplinar en què el compositor combina el text, la música i la dansa per narrar una conte popular rus. Consta d’una marxa introductòria, sis escenes i dos intermedis on s’intercalen els fragments teatrals i les peces musicals.
Es va composar en un context de gran dificultat una volta finalitzada la I Guerra Mundial. Per això, la formació escollida pel compositor rus és reduïda amb únicament set intèrprets: clarinet en La, fagot, trompeta, trombó, violí, contrabaix i percussió.
Es tracta d’una obra de gran complexitat tècnica, amb un llenguatge musical molt divers basat tant en elements consolidats històricament com en altres de la música contemporània occidental. Destaca per l’ús de polifonies i polimetries i dissonàncies, amb què trenca amb l’orquestració russa històrica. I les trasllada a diferents danses: algunes d’elles tradicionals com el vals o el pasdoble i altres contemporànies com el ragtime o el tango.
Segona fase. 14 de juliol. Conservatori Professional de Música de Llíria
Els candidats classificats per a esta fase seran valorats durant un assaig, que tindrà una durada de quinze minuts, en jornada vespertina. Com en la fase anterior, el moviment o moviments a treballar seran indicats pel jurat just abans de començar.
El jurat podrà promocionar fins a un màxim de 6 directors per a la tercera fase.
Serenata per a cordes en Do Major, Op.48 de Tchaikosvky (1888) és l’obra de repertori per a esta segona fase. Es tracta d’una de les obres mestres – així ho va reconèixer ell en vida – del compositor rus, que va composar “de cor”.
La composició està estructurada en quatre moviments: Pezzo in forma di sonatina, Valse, Élegie i Finale.
El compositor va desafiar els models clàssics, pel que fa a les progressions tonals, amb un predomini de la dominant (Sol M) en el segon moviment i de la dominant de la dominant (Re M), en el tercer; motiu que fa que els moviments centrals siguen tant potents.
Tercera fase. 15 de juliol. Teatre de la Unió Musical de Llíria
En esta fase, participaran fins a un màxim de 6 participants. El jurat els valorarà durant un assaig amb un durada màxima de 25 minuts. Una volta més, el jurat proposarà el moviment o moviments a dirigir per part de l’aspirant abans de l’inici de la prova.
El repertori d’esta fase serà la Simfonia nº29 en La Major, Kv. 201 de Mozart (1774). Es tracta d’una de les simfonies més conegudes de la primera etapa del compositor, escrita per a orquestra de cordes, dos oboès i dos trompetes.
Consta de quatre moviments: Allegro Moderato, en forma sonata; Andante, també amb forma sonata; Menuetto i Allegro con spirito, amb forma sonata però en 6/8.
Fase final. 16 i 17 de juliol. Teatre de la Unió Musical
L’última fase – la final – estarà dividida en dos sessions. Per una banda, el divendres 16 de juliol, els tres finalistes dirigiran un assaig de 45 minuts, amb el repertori establert pel jurat.
Per altra banda, el dissabte 17 de juliol, els tres concursants dirigiran el concert de clausura del concurs, conformat per les obres treballades el dia anterior. Entre les obres escollides, es troba l’estrena de Cantos de Francisco Coll per a orquestra de cordes.
A més a més, el repertori es completa amb In quali eccessi o Numi de tradì quell’alma ingrata, recitatiu i ària de Donna Elvira de l’òpera Don Giovanni de Mozart; i Coriolano, obertura Op.62 de Beethoven.
Cantos és una composició d’estrena del compositor valencià Francisco Coll. Es tracta d’un breu moviment d’orquestra de corda, que funciona com una versió del Hyperlude V per a violí solo del mateix compositor.
L’obra té un caràcter espiritual i introspectiu. Estructurada en un sol moviment, es tracta d’una sèrie de cadències consecutives que – tal com suggerix el seu títol – emulen les inflexions de la veu humana.
Don Giovanni (Mozart, 1787) és una de les òperes més representades en el món i forma part de la tríada més popular del compositor austríac, juntament amb La flauta màgica i Les bodes de Fígar.
Les dos peces escollides presenten dos interpretacions juxtaposades. Per una banda, el recitatiu amb molt de dramatisme i ritmes emfàtics. Per altra banda, l’ària: expressiva, en forma ternària i estructurada com un rondó.
Coriolano (Beethoven, 1807) és una obertura basada en l’obra homònima de William Shakespeare, inspirada en el líder romà Cayo Marcio Coriolano. La composició té una forma de sonata heterodoxa, que representa el caràcter del soldat romà a través de la música, amb una introducció impulsiva i una presentació del tema amb acords abruptes. Destaca per la utilització dels silencis, ja siga per crear tensió, canviar d’ambient o com a pausa per modular tonalment quan l’audiència ja ha oblidat l’anterior.
