Història Musical

Durant més de 2.000 anys d’història, Llíria i la música han conviscut en una harmonia perfecta. Per a entendre la història de la ciutat és imprescindible entendre la seua vinculació amb la música.

Lliria des de la<*br> antiguitat

Els músics edetans tocant instruments de vent tipus flauta de doble canya o aulós grec desplaçant-se que apareixen representats en la ceràmica ibèrica recuperada en el jaciment arqueològic del Tossal de Sant Miquel i exposada en el Museu de Prehistòria de València, són la primera mostra de música de la història de la Comunitat Valenciana.

Aquestes representacions de l’Antiguitat i els trobadors i joglars medievals tocant instruments de corda i percussió representats en el cassetonat mudèjar de l’església de la Sang són, sens dubte, la base de les actuals societats musicals de Llíria.

La ben merescuda reputació de Llíria com a ciutat musical es remunta al segle III-II a. C., evidenciada pels gots ceràmics ibèrics decorats amb músics i ballarins trobats al Tossal de Sant Miquel.

Amb el pas del temps, la música va anar calant a la ciutat i, en el segle XVIII, trobem una clara vinculació de la música amb el convent dels franciscans i el dels trinitaris.

Però és en el segle XIX, en 1819, quan es produeix una fita històrica amb la creació de les primeres bandes civils d’Espanya (Banda Primitiva), que encara hui continuen actives.

Durant la dècada dels anys ‘60 del segle XX, les bandes van introduir instruments de corda, convertint-se en orquestres simfòniques. A més, van aparéixer les primeres associacions musicals que es coneixen en la Comunitat Valenciana.

D’altra banda, l’educació musical ha sigut sempre un pilar fonamental del sector musical. En 1993, es va posar en marxa el Conservatori Professional de Música de Llíria, que és un centre públic municipal, i en 1997, va tindre lloc una important iniciativa educativa, pionera a nivell nacional, que va ser la creació del primer centre docent d’Espanya que integrava la música en els estudis primaris.

Aquest era el Centre Integrat d’Ensenyaments Musicals (CIEM) La Va unir Musical que va utilitzar l’innovador mètode “Gabou” per a combinar l’aprenentatge de tots dos ensenyaments.

Després de 200 anys d’intensa vida musical, i a causa de: el seu reconeixement nacional, el volum significatiu d’alumnes que actualment estan estudiant música, la seua rica historia musical i tradició, l’animada escena musical, i l’important associacionisme existent entorn del sector musical, Llíria ha sigut designada per les Corts Valencianes a l’octubre de 2018 com la “Ciutat Valenciana de la Música” per unanimitat de tots els partits polítics.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.