Llíria celebra el seu primer festival de música simfònica del 21 al 24 de juliol

Reunirà a les quatre grans formacions simfòniques de la Comunitat Valenciana

L’Ajuntament edetà ha donat a conéixer hui la programació del I Festival de Llíria que se celebrarà del 21 al 24 de juliol. La ciutat de Llíria reunirà a les quatre grans formacions simfòniques de la Comunitat Valenciana en este esdeveniment que compta amb la direcció artística de Justo Romero.

L’Orquestra de València, la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, l’ADDA Simfònica i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana actuaran, per primera vegada, juntes en una mateixa cita. Al total de huit concerts que es podran gaudir en el festival se suma també la participació del Cor de la Generalitat Valenciana, el Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts, l’Orfeó Valencià i Mestres de Vent de Llíria.

Els teatres de la Banda Primitiva i la Unió Musical, i l’església de la Sang, seran els escenaris d’estes extraordinàries actuacions.

L’alcalde Joanma Miguel ha destacat que Llíria, “com a Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO, torna a apostar per l’organització d’estes grans trobades artístiques que pretenen projectar, una vegada més, el nostre potencial cultural, i que serveix per a posicionar internacionalment l’excel·lència musical de la nostra terra”.

Per part seua, l’edil de Música, Pedro Vicente, ha assenyalat que este nou festival, que posarà en valor les importants unitats artístiques que tenim a la Comunitat, servirà també per a reconéixer la figura d’Alfonso Aijón, promotor musical, fundador de Ibermúsica i persona vinculada a la nostra població com a impulsor de la visita de grans orquestres i solistes internacionals a Llíria en les dècades dels 70 i 80”.

El director artístic, Justo Romero, ha ressaltat “la programació exigent en continguts i intèrprets que oferirà el festival, gràcies també a la col·laboració de la Generalitat, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament de València que han fet possible que estos quatre dies de concerts estiguen marcats per l’excel·lència i guiats per la il·lusió d’instaurar a la ciutat de la música una cita anual que siga trobada i encreuament de músics i melòmans, de públic i artistes”.

Justo Romero ha desgranat este programa de gran qualitat que començarà amb l’Orquestra de València i “la primera obra que sonarà en el Festival és precisament la que inaugura el catàleg del compositor valencià Francisco Coll, el creador espanyol més universal del segle XXI. Un opus 1, Aqua Cinerea, que és també l’opus 1 d’una cita plural i oberta que escolta passat, present i futur”.

També destaca “la doble presència de la música del també valencià Óscar Colomina, servida per la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana i Albiach. Per no parlar de la recuperació de la ignorada Sonata del Sud, per a piano i orquestra, de l’alacantí Óscar Esplá, que serà defensada pels seus paisans músics de l’ADDA Simfònica i Josep Vicent, amb el protagonisme virtuós i expressiu de Carlos Apellániz, un dels grans del piano espanyol dels nostres dies”.

“També s’escoltarà en el Festival la Rapsòdia portuguesa d’Ernesto Halffter, l’altra gran obra del piano concertant espanyol juntament amb la d’Esplá i Noches en los jardines de España, de Falla. Serà defensada -tampoc casualment- per dos punters artistes lusitans: la pianista Marta Menezes i el mestre Nuno Coelho, una de les figures emergents més sòlides en l’àmbit internacional de la direcció d’orquestra. Tampoc podia faltar en la programació l’edetà Álvaro Albiach, mestre de fins i avaluats quirats, qui juntament amb un altre il·lustre paisà, el violinista Vicent Huerta, interpretarà el Concert para violí de Brahms”.

“Cita ineludible és la trobada beethoveniana que clausura el Festival, amb Javier Perianes, nom propi del piano espanyol i universal, que tocarà i dirigirà des del teclat dos concerts per a piano i orquestra de Beethoven. El Primer i el Tercer. Serà una cita carregada d’afecte i reconeixement, en entregar-se en ella la medalla del I Festival de Llíria a Alfonso Aijón, personatge llegendari de la música espanyola”.

“El millor simfonisme està representat per obres emblemàtiques, com la Segona simfonia de Sibelius, L’ocell de foc de Stravinski, o Romeo i Julieta de Prokófiev. Però la cita festiva, oberta i diversa, abasta altres gèneres i disciplines. La música vocal i simfònic coral compta amb nodrida representació. Esdeveniment serà l’audició de la Missa en mi menor d’Anton Bruckner en el marc únic de l’església de la Sang. Els intèrprets brucknerians són l’Orfeó de València i una formació de vents integrada per selectes instrumentistes de Llíria. Tots sota la batuta de Cristóbal Soler”.

“La música vocal està igualment present en els concerts protagonitzats pel Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts de València, que recala amb un programa integrat per conegudes pàgines vocals de sarsuela, opereta i òpera; mentre que el Cor de la Generalitat, dirigit pel seu titular, Francesc Perales, es presenta amb pàgines corals centrades també en el repertori líric espanyol i internacional. La millor música de cambra arriba en un programa de tall clàssic que abraça les músiques coetànies de Mozart i del valencià Vicente Martín i Soler. Serà interpretat per una formació -Mestres de Vent de Llíria- configurada expressament per a l’ocasió”.

Fòrum Internacional de Direcció

Paral·lelament al festival, els dies 22 i 23 de juliol se celebrarà el I Fòrum Internacional de Direcció de Llíria amb la col·laboració de l’Asociación Española de Directores de Orquesta (AESDO). En esta trobada, que tindrà lloc en el centre Multiusos, participaran destacats professionals del sector per a compartir experiències i debatre sobre el present i futur de la música.

Programa del festival

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.