Llíria City Of Music, junt a 18 ciutats creatives, participarà en un macroconcert online de percussió

Amb motiu del Dia Mundial de la Música, el pròxim dia 21 de juny, Internet s’omplirà de música gràcies al macroconcert en línia que oferiran prop d’una vintena de ciutats creatives -entre elles Llíria City Of Music-, organitzat per Kansas City, sota el projecte ‘El viatge de la percussió’.

Els vídeos es retransmetran a través de YouTube per cortesia de Music Export Poland: MUSIC EXPORT POLAND – YouTube i amb l’aval del Ministeri de Cultura polonés. El viatge de la percussió està organitzat per la RCCU juntament amb Kansas City (Missouri, els EUA) – l’única Ciutat Creativa de la Música de la UNESCO dels Estats Units. El viatge de la percussió uneix a ciutats del món a través de la percussió – un dels instruments més antics de la humanitat. El viatge de la percussió commemora la Diàspora Africana al voltant del món i demostra com la influència dels ritmes africans es pot observar en nombroses cultures musicals de tot el planeta. Les 18 ciutats participants inclouen (any en què la Ciutat es va unir a la RCCU UNESCO):

  1. Adelaide, Austràlia (2015)
  2. Ambon, Indonèsia (2019)
  3. Bogotà, Colòmbia (2012)
  4. Chennai, l’Índia (2017)
  5. Daegu, Corea del Sud (2017)
  6. Frutillar, Xile (2017)
  7. Glasgow, Escòcia (2008)
  8. Hamamatsu City, Japó (2014)
  9. Idanha-a-Nova, Portugal (2015)
  10. Kansas City, Missouri, EUA (2017)
  11. Kazan, Rússia (2019)
  12. Kingston, Jamaica (2015)
  13. Kirşehir, Turquia (2019)
  14. Leiria, Portugal (2019) amb convidats especials de Guinea Bissau
  15. Llíria, Espanya (2019)
  16. Nassau, Bahames (Artesania i Art Popular – 2014)
  17. Santo Domingo, República Dominicana (2019)
  18. Veszprém, Hongria (2019)

 

Llíria estarà representada pel grup de percussió Kontakte, que interpretarà el seu programa ‘Els Dotze Treballs d’Hèrcules’. L’espectacle s’estructura en catorze moviments, dels quals dotze corresponen a cadascuna dels treballs encarregats per Euristeu, a més d’un preludi, que narra l’atac de bogeria d’Hèrcules, que li porta a assassinar als seus fills i la seua esposa (Mègara), i un moviment final que descriu la mort de l’heroi, enverinat per Deianira.

Quant a l’àmbit musical, el principal atractiu de l’espectacle resideix en la combinació d’instruments de percussió melòdica moderns (marimba, vibràfon…) amb antics instruments de percussió (tambors quadrats, anklungs, tambors parlants, panderetes…) i antics instruments de vent i entenimentada (Ocarina, Saz, Santur, flauta doble, oboé turc, Baglama…).
Aquest espectacle ens ofereix un recorregut musical pels escenaris en els quals transcorre l’acció de l’heroi Hèrcules, des de la península del Peloponès fins a l’Inframón, on destaquen els ritmes i melodies de cadascuna de les diferents regions. Encara que no és música descriptiva de les accions dels herois, segur que aconseguirà transportar al públic a aqueixos mons llunyans i podran sentir-los molt a prop. La bogeria, la mort, els ritmes de l’acció i la bellesa de les diferents regions són presents en aquesta música programa. Els textos, tant de la part recitada com de la cantada, es basen en l’obra dels clàssics de la literatura romana (Eurípides, Higini, Virgili, Boeci, Ovidio i Sèneca).

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.