#ClásicosLlíriaCityOfMusic | Acte de clausura del bicentenari de la Banda Primitiva

La Banda Primitiva de Llíria va posar el punt i final a la commemoració dels seus 200 anys d’història, amb un concert històric i irrepetible, carregat de nostàlgia, emocions i sentiments a flor de pell. Un acte en el qual la música va ser la gran protagonista, amb 145 músics sobre l’escenari i huit dels directors de la història de l’agrupació.

La bicentenària agrupació va fer un recorregut històric a la seua història més recent amb la interpretació d’obres emblemàtiques de la societat i amb el retrobament de la banda amb set dels seus directors titulars i un dels seus directors honorífics. Els mestres Vicente Sempere Gomis, Gabriel García Martínez, Jaime Belda Cantavella, Ramón Ramírez Beneyto, Roberto Forés Asensi, Miguel Moreno Guna, Javier Enguídanos Morató i Luis Cobos van agafar la batuta de la banda per a fer gaudir als més de 900 espectadors amb obri com “La Gran Jota de Dolores”, el fandango de “Donya Francisquita”, “Quadres d’una exposició” o el preludi de “La torre de l’or”.

Huit batutes i una banda a la seua màxima esplendor, amb la participació del corneta Dani de Basa, en una vesprada en la qual la societat va voler fer un homenatge a la seua història. I, sobretot, a totes les persones que, des de fa 200 anys, han contribuït al fet que el Clarí siga una de les societats emblemàtiques del panorama musical: als músics, als socis i simpatitzants. “Un concert per i per a la gent del Clarí” ha explicat el president de la societat, José Luis Pérez Veses.

Després de l’espectacular concert, el bicentenari de la Banda Primitiva de Llíria es va tancar amb un acte molt emotiu, que va servir per a fer un homenatge al passat i present del Clarí i, especialment, per a obrir les portes al futur, “als pròxims 200 anys de la història de la Primitiva de Llíria”. Les persones, els esdeveniments i la música van ser les protagonistes d’aquest tancament que va acabar al crit de “Continuarem fent història”.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.