Màxim nivell entre les joves batutes que busquen consagrar-se a Llíria

L’II CONCURS INTERNACIONAL DE DIRECCIÓ D’ORQUESTRA ‘LLÍRIA CITY OF MUSIC’, EN COL·LABORACIÓ AMB AESDO, TANCA AMB ÈXIT EL SEU TERMINI D’INSCRIPCIÓ, AMB UN TOTAL DE 120 ASPIRANTS

Aquest dilluns s’ha tancat el termini d’inscripció de l’II Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra ‘Llíria City of Music’, que organitza la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament edetano i l’Associació Espanyola de Directors d’Orquestra (AESDO). Un total de 120 joves directors i directores aspiraran a entrar en la fase final d’un certamen que ja té assegurat un extraordinari nivell, donada la qualitat de les persones inscrites.

En aquesta edició, han sigut 24 directores (20%) i 96 directors (80%), tots ells menors de 35 anys, els que han presentat les seues credencials per a arribar a competir a Llíria del 17 al 22 de juliol.

L’edil de Cultura, Paco Gorrea, ha destacat que “la decidida vocació internacional del concurs es confirma amb la procedència dels seus aspirants, el 83’5% són de fora d’Espanya. Entre ells, crida l’atenció la quantitat d’inscrits de Veneçuela, amb 8. A més, serà nombrosa la representació de la Xina, França, Rússia i els Estats Units, amb 7 aspirants des de cadascun d’aquests països”.

Des de les antípodes espanyoles també han enviat la seua proposta dos aspirants d’Austràlia i Nova Zelanda, respectivament. Un total de 10 es presenten, igualment, des de les llunyanes Japó i Corea del Sud.

Per tot això, “estem molt contents amb la dimensió mundial que ha aconseguit el CIDO ‘Llíria City of Music’ amb tot just tres anys d’existència, ja que ens han arribat peticions de quasi totes les regions del planeta. Però el més important per a nosaltres també serà donar projecció a aquestes joves batutes des de Llíria, com a Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO”, ha manifestat Paco Gorrea.

De la mateixa manera, “la tradició europea continua vigent i amb força, però ens enorgulleix comptar també amb un alt interés de joves directors asiàtics i americans”, ha apuntat Cristóbal Soler, director artístic del certamen.

Sens dubte, el factor més motivador per a l’organització és l’alta qualitat de les persones inscrites, com reconeix el mateix Soler: “En aquesta edició hem percebut un nivell notablement major. Pràcticament, els 120 candidats i candidates són professionals amb les seues carreres ja encaminades, malgrat la seua joventut. Això ens assegurarà una apassionant final a Llíria, amb les millors joves promeses de la batuta de tot el món competint al màxim pel guardó”.

En les pròximes setmanes, un jurat de reconegut prestigi seleccionarà, d’entre les 120 batutes inscrites, a les 25 aspirants que participaran presencialment en Llíria durant la tercera setmana del mes de juliol, en un concurs obert al públic que la Ciutat Creativa de la UNESCO ja espera amb creixent interés.

4) MAUSOLEOS ROMANOS

Ciudad romana. S. I – II d.C. declarado BIC

Este espacio arqueológico conserva uno de los conjuntos arquitectónicos relacionados con el mundo funerario, más importantes de la antigua provincia romana de Hispania.

Estos monumentos funerarios formaban parte de la antigua necrópolis de Edeta. Se conservan los restos de dos monumentos funerarios dispuestos junto con una de las principales vías de la entrada a la ciudad romana.

Junto a la vía necrópolis, se encuentra el umbral de la entrada al recinto funerario constituido por cuatro losas con la inscripción latina P. CLODIVS EVTYCHVS SIBI ET CLODIAE NATALI VXORI CARISSIMAE que significa “P. Clodio Eutico lo construyó para sí y para Clodia Natalia, su amadísima esposa”.

El primer monumento tiene la fachada decorada con pilastras acanaladas y una cámara interior con dos bancos corridos donde se celebraban las fiestas de los parientes. El segundo monumento pertenece al grupo de sepulcros turriformes y conserva una losa con un orificio central para realizar las libaciones que tapa una cavidad cúbica donde se depositaban las incineraciones y los ajuares funerarios.

Un audiovisual dedicado al mundo funerario romano puede contemplarse en una de las salas de este sótano arqueológico.